FITXA PEL·LÍCULA “LA NOCHE AMERICANA”
TÍTOL: La noche americana
TÍTOL ORIGINAL: La nuit américaine
ORIGEN PEL·LÍCULA: Francés
PAÍS: Francia
SO: Georges Delerue
DATA: 1973
DIRECTOR ARTÍSTIC:
EDITOR:
DURADA: 115 min.
GÈNERE: Comedia, drama, romance.
ESCENARIS: Estudio de cine en Niza
QUALIFICACCIÓ: 7
PRESUPOST:.
DISTRIBUIDORA: Warner-Columbia Film
SINOPSI: Un productor francés y su compañía de cine tienen problemas mientras
filman una película de amor en Niza.
filman una película de amor en Niza.
PERSONATGES: Julie, Severine, Liliane, Stacey, Alexandre, Betrand, Alphonse,
Director Ferrand, Joelle, Doctor Nelson, Madame Lajoie, Christian.
Director Ferrand, Joelle, Doctor Nelson, Madame Lajoie, Christian.
PREMIS I NOMINACIONS: La película ganó el Óscar a la mejor película de habla
no inglesa 1974, y obtuvo tres nominaciones: al mejor director, a la mejor actriz de
reparto (Valentina Cortese), y al mejor guión original.
no inglesa 1974, y obtuvo tres nominaciones: al mejor director, a la mejor actriz de
reparto (Valentina Cortese), y al mejor guión original.
Premio BAFTA 1974: a la mejor dirección (François Truffaut), a la mejor película, y
a la mejor actriz secundaria (Valentina Cortese)
a la mejor actriz secundaria (Valentina Cortese)
Premio NYFCC Award 1974: al mejor director, a la mejor película y a la mejor actriz
secundaria (Valentina Cortese)
secundaria (Valentina Cortese)
Premio NSFC Award 1974: al mejor director, a la mejor película y a la mejor actriz
secundaria (Valentina Cortese)
secundaria (Valentina Cortese)
Premio de los Críticos 1974 : a la mejor película (Francois Truffaut)
TEMES TRACTATS: La vida de los actores, directores y toda la producción de la
película, se trata también la filmación de la película, lo que ocurre entre la filmación
y los problemas que pueden tener
película, se trata también la filmación de la película, lo que ocurre entre la filmación
y los problemas que pueden tener
ALGUNS APUNTS SOBRE LA PEL·LÍCULA
La pel·lícula s'obri en els títols de crèdit amb el propi enregistrament de la banda sonora, a l’esquerra
de la pantalla apareix el diagrama fònic del registre de la banda sonora. En off sentim les instruccions
del compositor als seu músics intercalades amb passatges de la banda sonora del film. Cinema dins
de cinema. Ja des del principi ens obri la porta a la interioritat de l'enregistrament de la pròpia música
del film que veurem a continuació. Pel que ens predisposa a la idea motivacional del film que veurem
a continuació. La nit americana és el nom de la pel·lícula i fa referència a un truc cinematogràfic que
permet rodar a plena llum escenes que semblaran rodades en plena nit. Eixe títol és tota una declaració
d'intencions. Truffaut barreja en aquest film realitat i ficció i les combina d'una manera intel·ligent i
precís, però sense deixar de costat que, més enllà de conflictes i embolics personals, prima
“per damunt de tot”, la realització de la pel·lícula. És una pel·lícula coral que presenta, al mateix
temps, la vida de cadascun dels actors que s'amaguen darrere dels seus personatges, de tal manera que
l'espectador acaba convertint-se en un membre més d'un rodatge. El film ens mostra les dures realitats
de l'ambient del cinema, la inestabilitat a la qual s'exposen les estrelles cinematogràfiques, la trista
situació que els actors majors enfronten en l'ocàs de la seua carrera, quan deixen de ser interessants
per al públic, que demana veure rostres nous i més joves. Especialment afecta a la dona, ja que viu
una major exigència per a mantenir-se bella i jove, mentre que l'home, en passar els anys, pot seguir
ocupant un rol d'importància. En definitiva, que el pas del temps no perdona ni als famosos. D'altra
banda, l'amor pel cinema implica sacrificis. És, sens dubte, el cinema un treball en equip, en el qual
cada membre és essencial per a aconseguir un “tot” màgic. Cal entendre que les pel·lícules no són “de”
sinó dirigides “per”. Gràcies al treball de tots, les pel·lícules funcionen i s'acaben de realitzar. Fer una
pel·lícula, és una simfonia. les melodies de la qual han d'estar coordinades, es tracta d'un treball de
sincronització. El rodatge, es diu en la pel·lícula, és com la vida. Sempre anem per aquí, fent el que
ens toca fer, allò que devem i volem, ens anem trobant amb persones. Només que en la vida (al
contrari que en el cinema) no existeixen els “temps morts”. Ferrand, el director, reflexiona i diu:
"Un rodatge és com viatjar en diligència. Al principi un pensa si el viatge serà agradable i a mig camí
tan sols ens preocupa arribar amb vida a la destinació". Mentre que la cronologia de La noche
americana és lineal, la de Os presento a Pamela no ho és.
de la pantalla apareix el diagrama fònic del registre de la banda sonora. En off sentim les instruccions
del compositor als seu músics intercalades amb passatges de la banda sonora del film. Cinema dins
de cinema. Ja des del principi ens obri la porta a la interioritat de l'enregistrament de la pròpia música
del film que veurem a continuació. Pel que ens predisposa a la idea motivacional del film que veurem
a continuació. La nit americana és el nom de la pel·lícula i fa referència a un truc cinematogràfic que
permet rodar a plena llum escenes que semblaran rodades en plena nit. Eixe títol és tota una declaració
d'intencions. Truffaut barreja en aquest film realitat i ficció i les combina d'una manera intel·ligent i
precís, però sense deixar de costat que, més enllà de conflictes i embolics personals, prima
“per damunt de tot”, la realització de la pel·lícula. És una pel·lícula coral que presenta, al mateix
temps, la vida de cadascun dels actors que s'amaguen darrere dels seus personatges, de tal manera que
l'espectador acaba convertint-se en un membre més d'un rodatge. El film ens mostra les dures realitats
de l'ambient del cinema, la inestabilitat a la qual s'exposen les estrelles cinematogràfiques, la trista
situació que els actors majors enfronten en l'ocàs de la seua carrera, quan deixen de ser interessants
per al públic, que demana veure rostres nous i més joves. Especialment afecta a la dona, ja que viu
una major exigència per a mantenir-se bella i jove, mentre que l'home, en passar els anys, pot seguir
ocupant un rol d'importància. En definitiva, que el pas del temps no perdona ni als famosos. D'altra
banda, l'amor pel cinema implica sacrificis. És, sens dubte, el cinema un treball en equip, en el qual
cada membre és essencial per a aconseguir un “tot” màgic. Cal entendre que les pel·lícules no són “de”
sinó dirigides “per”. Gràcies al treball de tots, les pel·lícules funcionen i s'acaben de realitzar. Fer una
pel·lícula, és una simfonia. les melodies de la qual han d'estar coordinades, es tracta d'un treball de
sincronització. El rodatge, es diu en la pel·lícula, és com la vida. Sempre anem per aquí, fent el que
ens toca fer, allò que devem i volem, ens anem trobant amb persones. Només que en la vida (al
contrari que en el cinema) no existeixen els “temps morts”. Ferrand, el director, reflexiona i diu:
"Un rodatge és com viatjar en diligència. Al principi un pensa si el viatge serà agradable i a mig camí
tan sols ens preocupa arribar amb vida a la destinació". Mentre que la cronologia de La noche
americana és lineal, la de Os presento a Pamela no ho és.
